Ja fa molts anys que vaig deixar d'escriure sobre política i temes relacionats, em vaig quedar travat en adonar-me'n que gran part dels problemes que sacsegen la humanitat no tenien una solució a la que es pogués arribar mitjançant la raó, doncs la raó es basa en el món de les idees i, afortunadament o malauradament, les idees ens han portat fins a on som.
Potser per el fet de quedar-me travat vaig començar a veure que el principal problema no era tant un fenomen del que em pogués escapar o que pogués canviar provant de implantar les meves conviccions i tot allò que havia aprés mitjançant experiències i llibres al personal. Així com un es pot reconèixer com a entitat pensant també es pot reconèixer com a una entitat sentint i actuant.
En aquella època vaig aparcar aquell món de preocupació per els afers del món des de la meva mirada i vaig arrencar-me a viure la vida per no acabar deprimint-me mirant l'estat de les coses. Inevitablement un no pot escapar d'un mateix i, sigui fruit dels condicionaments o d'una sensibilitat i autocrítica constant, vaig acabar per iniciar un procés personal a fi de entrar en el món de la Psicoterapia i veure a on era la font d'aquests problemes fent-me servir a mi mateix de conill d'índies.
A dia d'avui, havent acabat la meva formació com a terapeuta, reconec que no em cal afegir gaire cosa més a molts dels autors que d'alguna manera o altre vaig llegir en el seu dia i que, en els temps que corren de desesperança i humiliació, tornen a reverberar a la meva ment com a figures emergents carregades de significat i que empenyen uns ideals de justícia que han quedat arraconats per un sistema que se la sap ben llarga.
Si he arribat a on he arribat i aquestes idees i significats han quedat reconeguts i certificats per la meva experiència personal en el món occidental, en “el millor dels mons possibles”, potser va sent hora de començar a revertir la situació en les nostres societats a fi de compensar el mal fet per els nostres dirigents i que, en última instància, es un mal que ens hem fet a nosaltres mateixos escollint-los i ajudant-los a crear-lo.
Creient-nos el conte de fades en el que vivim, que només es pot sostenir mitjançant la misèria i el malestar de dos terces parts del món i que, d'alguna forma o altre, també es manifesta en nosaltres, hem ajudat a construir un món basat en idees que a la pràctica a resultat excessivament còmode per uns i nefast per els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada